Actualment molts dels residents del Pis Terapèutic tenen fills, i sorgeixen moltes dificultats alhora d'establir relacions amb ells, posar límits, saber com afrontar alguns temes, etc. Per això vaig pensar en dedicar una sessió a la infància i tot el que envolta aquesta etapa: escola, educació, pedagogia, vincles pares/mares i fills/filles, etc.
Per començar el famós curt "¿Bailamos?", amb el mític efecte de riures enllaunats quan el pare es dirigeix la seva filla dient-li "Tendrás un trabajo estable"
Va ser inevitable acabant parlant de educació/formació, i vaig aprofitar per posar el vídeo de "Cambiando Paradigmas", basat en les teories de Ken Robinson:
En aquest punt va sortir el tema de les escoles lliures (hi ha diferents maneres d'anomenar-ho) i els diferents models pedagògics: Waldorf, Montessori, Escola activa, etc. Vaig fer referència al documental "La educación prohibida", interessant i alhora polèmic, ja que en el seu moment va crear molts interrogants sobre la seva parcialitat:
Després vaig enllaçar-ho amb altres conceptes que surten a aquest altre vídeo "Nacidos para aprender", que torna a desmontar alguns conceptes, i també em va semblar oportú es centra més en l'adolescència i la importància d'aquesta etapa "rebel", tant menyspreada i temuda, i molt important per al desenvolupament humà, ja que sinó haguès sigut per aquest element "rebel" la humanitat no haguès arribat tant lluny.
Seguidament un altre vídeo sobre creativitat i infància, que ja vaig voler fer servir un altre dia, però havia oblidat:
Per acabar dos vídeos que parlen sobre el vincle de pares i fills: en primer lloc un vídeo que posa els pels de punta, una mica populista tot s'ha de dir, i que va generar un debat molt interessant sobre els límits que han de posar els pares. Alguns dels residents van dir que havien trobat una exageració aquest cas del pare que duia al fill tretaplèjic a les maratons (per exemple deien que "me parece egoísta" - "este padre parece que se immole". Ho vaig trobar genial, perquè per lògica només som capaços de veure el vídeo amb ulls d'admiració:
I per acabar un vídeo que també s'ha fet molt famós els últims anys: "El trabajo más difícil del mundo"
pd: sinó fos pel temps m'haguès agradat acabar amb algún vídeo d'aquesta secció d'un famós programa, que está dedicada als nens i les seves respostes ocurrents:
Un dels trets mes característics de la personalitat addictiva es donar-li una importància extrema a allò material, als diners i la capacitat adquisitiva. Es el "tanto tienes tanto vales" portat a l'extrem. Per això mateix l'addicte funciona molt a través de l'aparença i la imatge. Amb aquest model de vida per bandera pots acabar molt fomut...
Degut a aquest funcionament l'addicte no dona importància altres valors i capacitats mes difícils d'apreciar, mes "invisibles", i que no cotitzen tant avui en dia (almenys aparentment). Al veure aquestes actituds una mica falses i buides em va venir al cap preparar una sessió sobre la humilitat. I si, tot això sona molt bé, però confesso que ni jo mateix tenia ben clar com fer-ho. De fet, ¿què es exactament la humilitat?
El concepte de "humilitat" a cacadascú li pot ressonar a una cosa diferent. El diccionari per exemple fins i tot ho associa amb debilitat. I si mirem per internet està a rebentar de referències religioses que tiren cap enrere.
Finalment vaig optar per fer la següent seqüència de vídeos amb la que anar reflexionant i anar enllaçant idees i elements sobre aquest valor.
Aquí el primer:
En aquest 1er vídeo hi van comparant els planetes del sistema solar i de la Via Làctea, un darrere l’altre, de manera que l’anterior es fa petit i així queda en evidencia lo ‘’petits’’que som, gairebé insignificants. La idea de que el nostre món es molt gran i som el centre de l’univers queda totalment trinxada. De fet vaig preguntar, "¿a que us ressona un vídeo així ? » i ja van sortir idees com " me he sentido muy pequeño" - " no somos nada " i frases similars, i un dels usuaris va treure el concepte de “me hace pensar en ser humilde.”
Aquí vaig aturar-me i els hi vaig desvetllar que efectivament parlaríem d'humilitat, i vaig posar el 2on video:
Es tracta del video “l’Equip petit”: mostra perfectament la capacitat infantil de veure les coses sense jutjar-se, acceptar la derrota, ser humils vaja, i anar millorant.
I de l’equip petit a un equip gran: una “xerrada” de un entrenador de futbol, Unai Emeri,
L'entrenador del Sevilla va deixar gravar al vestidor abans d’un partit. Apareixen 3 conceptes Claus: Respeto, Humildad i Ambicion. Em va semblar molt important posar aquest vídeo perquè la humilitat com deia pot donar a entendre que hem d’abaixar el cap, sovint s'associa amb debilitat. i aquí l'entrenador aclara que la humilitat es ser conscient dels teus defectes però també de les tevés virtuts.
N'hi ha d'altres que aquest concepte no el tenen gaire valorat...
El 4rt i 5è video eren dos videos d’una persona que possiblement encarna el que molts entenen com a referent d’humilitat : el president d’Uruguay, De fet al vídeo ja aporta unes paraules on ja comença a aparèixer el concepte dels diners i del temps. I es curiós com vem enllaçar amb el tema del temps lliure i les aficions, factors molt abandonats en epoques de consum, ja que es la substancia el que ocupa el temps lliure, i per tant es prioritza els diners i s'abandona el dedicar-se a un mateix i als qui apreciem:
L’altre video del president era un fragment de entrevista amb Evole. Aquest li fa unes repliques molt oportunes, gira la truita i no li fa tant la rosca en algun moment, cosa que s'agraeix:
Per acabar vem veure un video d’Aalan Watts: “¿Qué harias de tu vida si el dinero no importara”.
Encara va donar mes joc per parlar del model de societat, el consumisme, etc. I vem connectar amb la obsolescencia programada i un dels residents va parlarnos d'aquest concepte i com l'havia viscut en primera persona. Va sortir per exemple a debat el tema
dels panells solars, i de com en certs moments sens impedeix escapar de la vorágine consumista i anem com robots. Per tant la reflexio era també en el sentit de aturar-se i gaudir mes de les coses, no anar tant de pressa, i el debat va girar entorn el tema del temps, la feina, la felicitat, etc.
En fi, una sessió molt completa, ja que parlant d'un concepte o valor vem anar a petar a diferents aspectes que tenen a veure amb l'addicció i la reinserció.
A les sessions 6 i 7 vam passar i comentar els vídeos recomanats pels propis residents. Com que les temàtiques són molt variades, vaig curt de temps i seria infinit comentar-ho tot, he incorporat la fitxa i la nota de Filmaffinity (i també la meva nota personal).
Un empleado de aparcamiento, además de validar el propio
estacionamiento, también "valida" a los propios clientes con cumplidos
sobre su aspecto o características de su personalidad.
Un niño llega a Mercabarna, el mercado más grande de Barcelona,en un
viaje escolar. Y allí tendrá una aventura que le marcará para siempre y
realmente poner a prueba su coraje. Preseleccionado para los premios
Óscar tras ganar la categoría de Mejor Corto Narrativo en el Festival de
Cine Urbanworld de Nueva York. (FILMAFFINITY)
Cuando Divad despierta tras un extraño accidente en la bañera, es
incapaz de recordar nada, ni siquiera su propio nombre. Su casa, su
supuesta esposa Arual... Absolutamente todo es desconocido para él.
Aunque no pueda concretarlo, algo inquietante y fuera de lo normal
parece ocurrir en el mundo que le rodea.
Desde que asesinaron a la mujer de Léo, solo una idea da vueltas en su
cabeza como un bucle sin fin: la venganza. Aclamado corto ganador del
Your Film Festival en su 1ª edición, un certamen 'online' organizado por
YouTube y Emirates, en colaboración con la Bienal de Venecia y Scott
Free Productions -productora del director Ridley Scott-. Premiado nada
menos que con 500.000 dólares, destinados a crear contenido original
'online' y que contará con el actor Michael Fassbender y el propio
Ridley Scott como productores.
Dos chonis, un panadero, una clase de matemáticas, un encuadre y un
montón de pipas. Tres minutos y medio es lo que dura el corto de Pipas y no se necesita nada más para crear una historia perfecta que deja al espectador encantado y fascinado a partes iguales.
¿Existe mayor complicidad entre dos amigas que una bolsa de pipas?
Nota FA: 5'7
Nota personal: 8 / 10
Curt nº 6
Vivimos inmersos en lo que ahora llaman Globalización, pero si alguien
nos pregunta el porqué, apenas sabemos que responder. ¿Quién está detrás
de todo esto? Pedro y Juan se lo van a cuestionar en un caluroso día de
agosto mientras hacen sus compras.Corto de ficción con mensaje
social de unos 13 minutos dirigido y producido por Sergio Delgado.
Mejor Corto Riojano en el Festival El Sueño de la Musa 2005.
Premio del Público en el Festival Baloo'05 de Barcelona.
Quan vaig iniciar el Videofòrum tenia clar que volia fer una sessió dedicada a la creativitat, però, com fer-ho?
El primer que volia fer era transmetre la idea "EL MAPA NO ES EL TERRITORI". Així que vaig agafar una pissarra i vaig fer el famós exercici dels 9 punts enllaçats per només 4 línies.
Quan ho tenim davant amb la solució sembla molt fàcil, peró gairebé ningú aconsegueix sortir dels límits dels 9 punts (el cuadrat imaginar que tenim davant), pocs aconsegueixen sortir del MAPA.
Però, i en vídeo? quin vídeo podia representar millor aquesta idea-concepte-creença (potenciadora)??? Vaig triar aquesta meravella d'història.
Es una història paradigmàtica , la metàfora perfecte del "sortir del mapa": fent un camp de futbol a sobre del mar. Història real,que ens deixa de pedra.
El vídeo reforça la idea de "no desistir", de "provar", de treballar... I es que al llarg d'aquests últims anys de tant treballar amb la música i un dels gèneres mes creatius (els mashups i remescles) em dono compte que allò que deia Picasso es mes cert que mai "La inspiración existe, pero tiene que encontrarme trabajando".
Es una idea que tothom ha experimentat algun cop: arribem a trobar solucions quan passem a l'ACCIÓ, estem "treballant", PROVANT (individualment o en equip), establint connexions, obrint-se a possibilitats: entrem en una dinàmica de GENERAR possibilitats / idees / espais.
Desprès l'ATZAR fará la resta.
Per seguir vaig triar altres vídeos d'històries reals brillants, que ens introduirien en altres conceptes i elements de un procés creatiu:
Aquí vem entrar també en el concepte de la ESCASSETAT i el "inventar",quan cal sortir del mapa per manca de RECURSOS. Es un vídeo que em recorda a com a Cuba (on hi vaig viure 3 mesos) la gent "resolvia" o "inventaba".Veiem alguns exemples :
Així també entràvem a debatre sobre el model de societat (almenys l'occidental) , sovint extremadament consumista, i en definitiva POC CREATIVA alhora de buscar solucions.
Peròo ho hem sentit mil vegades, una frase que comença a fer ràbia: "La crisi es una oportunitat": es cert que mica en mica amb la crisi segurament aquest paradigma està canviant; cada cop veiem mes mercats de intercanvi, tendes de segona mà, Apps que contribueixen a donar-li vida a objectes oblidats, i alguns llocs on ens ensenyen a reparar (un bon exemple es el centre Reparat millor que nou -> http://reparatmillorquenou.blogspot.com.es/).
Bé,seguim amb els videos: un Afganès que crea un aparell antimines per uns 40 euros, quan solen costar 4.000:
Aquí es resol un greu problema, fent servir un model d'un joc de quan era petit! Per tant també vam connectar amb la INFANTESA, amb el JOC- De petits som un no parar de creativitat.
Per rematar aquesta connexió amb quan som petits, amb el joc, amb el desig de inventar i gaudir, vaig triar un fragment del Pedagog i Expert en creativitat SIR KEN ROBINSON :
(Es molt recomanable llegir el seu llibre "El elemento", on explica centenars de casos similars, persones que van trobar el seu element, molts d'ells amb rendiment escolar baix o falta de concentració, pero que van seguir la seva passió,i avui en dia s'hi dediquen i molts d'ells son referents)
Durant la sessió també es creen debats i diàlegs, i van sortir algunes idees com per exemple el tema de la música, com els estils musicals son sovint una extensió o VERSIÓ o MESCLA d'altres estils anteriors. Vaig explicar la ramificació de la música, que es pot veure en aquests esquemes/genealogies que circulen per internet:
Flamenc
Música Jamaicana
Rock
Electrònica i afins
I n'hi ha esquemes que connecten tots els estils:
Seguim amb la sessió: tenia preparat un vídeo on desgranen la creativitat d'una
manera mes acadèmica (hi ha un munt de vídeos a Internet) però em va semblar una mica pesat i anàvem curts de temps així que vaig deixar-ho.
Vaig preferir posar aquest que es ben curt i inspirador:
Cal dir que al arribar a casa em vaig donar compte que aquest es molt millor: però no vaig recordar-lo fins passats uns dies d'haver fet la sessió:
Un vídeo molt oportú, perquè entra en joc l'element del TEMPS i de entrar en un estat de RELAXACIÓ, ja que depenent de en quin estat està el nostre cervell, emetem unes ones cerebrals amb les que tindrem mes o menys possibilitats de ser creatius. Segons els estudis, quan més relaxats estem, mes opcions tenim:
Ondas
THETA: Se situán entre 4-8 Hz. Son ondas lentas asociadas a estados de
extrema creatividad. Es una estado de relajación profunda. Las
soluciones surgen sin esfuerzo aparente, como una iluminación. Son
propias del subconciente humano y puede transcender más allá del plano
físico. La actividad cerebral desciende casi al punto del sueño. Este
estado es ideal para la programación de la mente, para la autohipnosis y
para la reducción del estrés. - See more at:
http://www.sonidosbinaurales.com/ondas-cerebrales/#sthash.tCASjoUg.dpuf
Ondas
THETA: Se situán entre 4-8 Hz. Son ondas lentas asociadas a estados de
extrema creatividad. Es una estado de relajación profunda. Las
soluciones surgen sin esfuerzo aparente, como una iluminación. Son
propias del subconciente humano y puede transcender más allá del plano
físico. La actividad cerebral desciende casi al punto del sueño. Este
estado es ideal para la programación de la mente, para la autohipnosis y
para la reducción del estrés. - See more at:
http://www.sonidosbinaurales.com/ondas-cerebrales/#sthash.tCASjoUg.dpuf
I bé, per acabar aquesta sessió volia PASSAR A L'ACCIÓ: EXPERIMENTAR UN PROCÉS CREATIU, i que no fos tant visual tot, així que vaig triar dues dinàmiques, una mica inspirades (les vaig fer a la meva manera) en unes càpsules de
creativitat que vaig fer fa un parell d'anys a BCN Activa. La veritat que va ser un encert, molt bona opció per acabar una bona sessió, ja que els residents van participar i s'ho van passar força bé.
Per cert el curs el recomano molt: concretament el duia a terme una persona que es dedicava a
crear jocs (JOCS AL SEGON), un crack!
Per acabar, com deia, hi ha un munt de vídeos i reportatges sobre la creativitat, i buscant em vaig topar amb un programa de Ilustres Ignorantes (sinó l'heu vist mai us el recomano, estan molt pillats) on parlàven de la creativitat, d'aquesta part de "copiar" , "plagiar", etc...
Ondas
THETA: Se situán entre 4-8 Hz. Son ondas lentas asociadas a estados de
extrema creatividad. Es una estado de relajación profunda. Las
soluciones surgen sin esfuerzo aparente, como una iluminación. Son
propias del subconciente humano y puede transcender más allá del plano
físico. La actividad cerebral desciende casi al punto del sueño. Este
estado es ideal para la programación de la mente, para la autohipnosis y
para la reducción del estrés. - See more at:
http://www.sonidosbinaurales.com/ondas-cerebrales/#sthash.tCASjoUg.dpuf
A la 4rta sessió vam treballar sobre un dels vídeos virals mes famosos dels últims anys, ''¿Te atreves a soñar'?":
El debat mes interessant va sorgir arrel d'una pregunta que va formular un dels participants/residents- : "¿El pis terapèutic es la nostra zona de confort oi? perquè no ens hi deixeu sortir?"
Es refereix a que sovint els professionals prohibim algunes demandes dels residents: per
exemple "no em deixeu anar a tal barri i jo ho tinc superat / no em
deixeu anar a prendre algo amb tal noi-noia / no em deixeu iniciar aquest projecte.."
Bé, la resposta es la següent: dintre de un programa terapèutic s'incorporen elements i variables que hem de tenir en compte alhora de seguir algunes pautes i estratègies com les que aconsella el vídeo. Es a dir, el model de "Salir de la zona de confort VS Ir a zona de aprendizaje" es vàlid, els professionals de fet sempre empenyem als residents a "provar", a aprendre, a trobar nous cercles i amistats...Tot forma part d'aquest procés que gairebé demana tenir una nova identitat.
Però en el cas de l'addicció parlem de les SAR's (Situacions d'Alt Risc) o les DAI's (Decisions Aparentement sense Importància). Son elements que s'han de tenir en compte alhora de prendre decisions, ja que la persona que esta fent el tractament encara està fràgil, insegura, sovint de manera poc visible. Ens referim també a fragilitat a nivell de craving/tirons (desig de consum), a nivell d'emocions (d'autoestima, d'eufòria) etc... En definitiva el remei pot ser millor que la malaltia. Per tant arribem a la conclusió que per sortir de la zona de confort s'ha d'estar preparat .
De fet, una de les conclusions a les que es va arribar en grup es que l'addicte, quan inicia-demana un programa de tractament, ja esta sortint de la zona de confort durant molt de temps. Primer va a la Comunitat, i un cop passen uns mesos (depen de l'entitat mes o menys temps), aquesta es converteix en la seva zona de Confort. Després ve al Pis Terapèutic i torna a una zona d'aprenentatge , que de fet molts cops es converteix en zona de Pànic, i sovint la idea de "abandonar" es molt present les primeres setmanes d'adaptació.
El vídeo va impactar i va donar joc, i fins i tot el van demanar veure un altre cop. Però estaven mes impactats que altre cosa. Per crear mes debat vaig dur un altre vídeo: un exemple que fes connectar amb diversos elements del primer vídeo. Vaig escollir la història d'Arthur Boorman:
Es un referent força vàlid, segurament una història entre mil. Pero funciona a nivell motivacional i vam estar fent paralelismes entre la seva hª i el model del primer vídeo.
Per acabar la sessió vaig repartir un document amb 5 passos/estratègies que ens poden ajudar a sortir de la Zona de Confort i vem treballar sobre elles en grup.
Podem trobar varies referències: vaig escollir aquesta web:
Per aquesta segona sessió vaig
dur un recull de vídeos que mostraven experiments (estudis/accions) duts a
terme per analitzar el comportament humà en societat i en l'espai públic;
reaccions individuals davant estímuls o situacions que ens creen dilemes. En realitat
aquests vídeos van ser el pretext perfecte per parlar del comportament d'un
mateix, ja que ens hi veiem reflectits, ens donen perspectiva. Va donar joc per tractar -de manera
superficial- alguns temes mes concrets com els prejudicis, la imatge social, el
ritme de vida i l'exigència de la societat actual, l’alienació, etc. Finalment
vaig enllaçar-ho amb algunes informacions teòriques de Psicologia social que
vaig aportar al final de la sessió en format paper.
1er video: L'home que es tira al terra (experiment)
2on video: Reaccions al robatori d'un cotxe (experiment)
3er video: Preguntant als nens (varis video-estudi)
4rt video: El turista inflitrat (experiment-broma)
La primera sessió va incloure una breu introducció (objectius, formats, continguts, la idea de participació, etc.). Però anem al gra: la primera sessió volia que fos senzilla, dinàmica, "positiva", i per això vaig triar vídeos de superació personal/motivació, etc. Però vaig triar posar 2 vídeos bastants "sensats", inspiradors... i al final un de "trampós", precisament pel que explicaré al final:
1er vídeo) "I STILL HAVE A SOUL"
El tipus de vídeo
perfecte per entrar en calor: va donar joc i els va resultar creïble
malgrat ser ficció. (per cert es tracta d'un anunci de HBO per a
promocionar les emissions de Boxa)
2on video) "UNA ÚLTIMA LECCIÓN"
Un professor d'informàtica parla dels aprenentatges de la seva vida sabent que li resten pocs mesos de vida.
3er video) "Inspiration: how bad do you want it?"
Es el vídeo trampa. Es tracta
d’un vídeo també de superació i “perseverança”, amb imatges emotives, música èpica,
on es veu un home entrenant durament, i de fons una veu en off explica paral·lelament
una faula (en el que un aprenent parla amb un guru i l’ensenyança del gurú es
“si vols l’èxit ho has de donar tot per aconseguir-ho”). Al principi està bé, però
mica en mica la exigència va augmentant i se li en va l'olla i parla de “si
vols èxit potser estaràs dos o 3 dies sense menjar”..o “no dormiràs gaire”. Justament actituds addictives. Es va crear debat sobre aquest funcionar, sobretot amb tanta moda i obsessió per l'esport. De fet en mes de un cas l'usuari fa esport com activitat de temps lluire i fins i tot com estratègia per trobar-se en millor estat d'ànim i reduir ansietat. Pero en alguns casos es detecta que s'abusa de l'esport, i justament la sol·lució pot acabar sent un problema. Als professionals ens crea dilema, en el sentit de que a vegades es difícil trobar l'equilibri entre el que es una substitució i el que es una activitat "sana". Pero en aquest cas es un "canteo"- que diria un amic meu madrileny. Vaja que si un no esta atent i amb la música èpica i tal, un pot deixar-se portar
-quan de fet esta portant a un extrem obsessiu el cos per tal de aconseguir un
objectiu, i molts piquen. Aquí els vaig felicitar perquè molts se'n van adonar, que no era una actitud massa sana, que portava al límit el cos i la ment, i que aquests vídeos també poden ser molt
demagògics i exagerats. I amb això també els hi volia transmetre això, que per
molt que nosaltres posem un vídeo això no va a ''misa'', que es mes per
reflexionar.
